10/02/08

Companyia: Grup Titània (Orfeò Badaloní)

Títol: Això no és vida

Autor: T de Teatre

Gènere: Comèdia

Sinopsis:

EL GROC

La tradició cristiana associà aquest color amb el del sofre dels inferns i li va donar un significat pejoratiu convertint-l’ho en la imatge de l’orgull, de la falsedat i la tradició. És a més el símbol de l’adulteri. A l’edat mitjana, els heretges i els empestats vestien de color groc. En aquelles ciutats on s’havia declarat una epidèmia estaven obligats a senyalar-ho amb una bandera groga.

Als orígens del sindicalisme revolucionari, es va denominar groc al sindicalisme d’inspiració patronal que traeix la noció de lluita de classes i la premsa groga és aquella que deforma els fets amb finalitats espurioses.

A començaments del segle XIII, el Papa Inocenci III va establir els colors de la litúrgia i en va excloure el groc, per això és el l’únic que està absent dels rituals catòlics.

El color groc està proscrit a tota Europa, entre les gents de teatre, que el consideren particularment malèfic: no es permès ni en decorats ni en vestuari. Aquesta superstició parteix del fet que Molière va morir vestit de color groc.

De totes maneres, la prevenció contra aquest color procedeix dels temps de la Inquisició. A molts còmics se’ls imposava el Sant Benet, una túnica groga de penitent amb una creu de Sant Andreu a l’esquena amb la que havien de deambular pels carrers exposats a l’escenari públic. Molts toreros també refusen el color groc.

Associat al sol y a l’or, no obstant, el groc és el color d’ Apolo, déu de la llum, i l’emblema del poder dels emperadors, reis i prínceps. D’entre els primers cristians, el groc de l’or representava la vida eterna, la fe i l’amor diví, i durant l’edat mitjana era normal representar Sant Pere amb una túnica de color daurat. Pàl·lid o ocre porta mala sort, ja sigui en els vestits o amb la decoració de casa. Només a un joquei masoquista se li ocorreria sortir al hipòdrom vestit amb aquest color: els prudents eviten el groc.

Direcció teatral: Paco Garcia
Tècnic de so: Jordi Salvador, Noemi Capel
Escenografia, Atrezzo: Grup Titània

Actors i Actrius:

Gloria Vela Joana Matallana Isabel Escolar Karmen Muñoz Montse Rodri